De la fira del passat ens arriba, puntual a la cita com tots els anys, un personatge grotesc i entranyable, una de les figures més populars de l’imaginari festiu gandià: el Tio de la Porra. Arriba per explicar-nos 150 anys de trajectòria històrica. Des que va aparèixer com un “figurón grotescamente vestido que recorrió la población anunciando la fiesta a son de tambor” en la fira de 1871, fins que es convertí en el cap d’una banda de tambors que, uniformada amb robes decimonòniques, amb ulleres i nassos postissos, recorre els carrers i les escoles de la ciutat el primer dia de fira per anunciar el mateix. És el que queda d’una sèrie de comparses i danses que formaven part de les celebracions que es feien a la Fira al segle XIX i principis del XX. És, també, un viatge emotiu, una trajectòria sentimental per rememorar les emocions que s’apoderaven de qualsevol veí de la ciutat quan de xiquet, assegut en una aula del seu col·legi, sentia el típic so alliberador dels tambors de la banda i entonava mentalment la cançoneta que el rememorava:
El Tio de la Porra
menja pa i salmorra,
el Tio del Porrí
menja pa i salmorrí!